Avui, l’ètica en el fotoperiodisme ja no es limita a la veracitat de la imatge, sinó que afecta tot el procés de producció, distribució i recepció de la imatge. La irrupció de les xarxes socials, la necessitat de publicar amb immediatesa, la competència amb la ciutadania convertida en productora d'imatges, l'aparició de la intel·ligència artificial, els límits de la imatge, la relació amb col·lectius vulnerables i les condicions de precarietat laboral han introduït nous canvis i dilemes que van molt més enllà de la fotografia en si mateixa. Quin és avui el principal repte ètic del fotoperiodisme? Com han canviat els rols de poder en la fotografia des del punt de vista del fotògraf? Ensenyem menys imatges violentes? Hi ha una certa tendència a la subjectivitat del fotògraf? Hi ha massa cultura del selfie i menys informació? La confiança pública en la fotografia està en crisi? En una època d'hiperexposició visual, xarxes socials i intel·ligència artificial, què vol dir avui actuar èticament com a fotoperiodista? Quines eines necessitaran els futurs fotoperiodistes per actuar amb criteri ètic? Posem sobre la taula aquestes qüestions i fem una anàlisi sobre l’evolució de l’ètica en el fotoperiodisme amb quatre professionals del sector.